Con este Blog pretendo compartir mis experiencias y reflexiones sobre las situaciones de aprendizaje experimentadas en el Centro donde realizo las practicas.
Quería compartir esta viñeta que me parece muy representativa de nuestro trabajo como psicopedagogos y nuestra responsabilidad en el momento de realizar diagnósticos
El problema és que de vegades la mateixa professió fa que sense voler realitzem aquestes etiquetes. On faig les pràctiques els alumnes no tan sols estan etiquetats pels seus problemes d'aprenentatge sinó que alumnes que no presenten cap problema també estan etiquetats degut a l'organització d l'institut d'on provenen ja que fan agrupaments sense sentit degut al diferent nivell d'anglés dels grups. On faig les pràctiques hi ha una gran majoria d'alumnat de parla anglesa i en lloc de realitzar una integració entre tots o realitzar grups cooperatius els agrupen per nivells i molts d'estudiants ja s'etiqueten per si mateixos. Això és una lluita que encara no està del tot tancada.
Como dices tu,Miquel, es una lucha aun no cerrada. Poner etiquetas a los alumnos sucede en muchos sitios. El niño inquieto es "hiperactivo", el que presenta alguna conducta disruptiva es "agresivo", el que no hace lo que la profesora dice, es un niño que "no tiene limites en la casa" y la lista continúa. Creo que deberíamos tratar de comprender el por qué de estas conductas a a partir de allí comprender que no todos somos iguales ni nos comportamos de la misma manera.
Estic totalment d'acord amb vosaltres, els primers que hem de fer desaparèixer les etiquetes som els mestres, ja que aquests nens queden estigmatitzats durant tota la seva escolaritat. És important fer un treball, tan en adults com en nens, per tal d'anar prenent consciència de què cap de nosaltres som iguals, i que és important veure la riquesa, i no els inconvenients, en aquestes diferències
Llegint els vostres comentaris, estic totalment d'acord amb vosaltres. Els primers que hem de deixar d'etiquetar som els i les mestres ja que, tot i que sigui insconscient, està fent molt mal a l'alumnat al que etiquetem i als seus companys i companyes. Hem de fer una reflexió de les etiquetes que els hi posem i com això perjudica als infants, que suposo que és l'última cosa que tot mestre/a vol pel seu alumnat. Com diu la Sara, és molt important que tant nosaltres com l'alumnat comprengui que tothom és diferent i que aquestes diferències ens fan un grup més fort i una societat amb més possibilitats
El problema és que de vegades la mateixa professió fa que sense voler realitzem aquestes etiquetes. On faig les pràctiques els alumnes no tan sols estan etiquetats pels seus problemes d'aprenentatge sinó que alumnes que no presenten cap problema també estan etiquetats degut a l'organització d l'institut d'on provenen ja que fan agrupaments sense sentit degut al diferent nivell d'anglés dels grups. On faig les pràctiques hi ha una gran majoria d'alumnat de parla anglesa i en lloc de realitzar una integració entre tots o realitzar grups cooperatius els agrupen per nivells i molts d'estudiants ja s'etiqueten per si mateixos. Això és una lluita que encara no està del tot tancada.
ResponderEliminarComo dices tu,Miquel, es una lucha aun no cerrada. Poner etiquetas a los alumnos sucede en muchos sitios. El niño inquieto es "hiperactivo", el que presenta alguna conducta disruptiva es "agresivo", el que no hace lo que la profesora dice, es un niño que "no tiene limites en la casa" y la lista continúa. Creo que deberíamos tratar de comprender el por qué de estas conductas a a partir de allí comprender que no todos somos iguales ni nos comportamos de la misma manera.
ResponderEliminarEstic totalment d'acord amb vosaltres, els primers que hem de fer desaparèixer les etiquetes som els mestres, ja que aquests nens queden estigmatitzats durant tota la seva escolaritat. És important fer un treball, tan en adults com en nens, per tal d'anar prenent consciència de què cap de nosaltres som iguals, i que és important veure la riquesa, i no els inconvenients, en aquestes diferències
ResponderEliminarLlegint els vostres comentaris, estic totalment d'acord amb vosaltres. Els primers que hem de deixar d'etiquetar som els i les mestres ja que, tot i que sigui insconscient, està fent molt mal a l'alumnat al que etiquetem i als seus companys i companyes. Hem de fer una reflexió de les etiquetes que els hi posem i com això perjudica als infants, que suposo que és l'última cosa que tot mestre/a vol pel seu alumnat. Com diu la Sara, és molt important que tant nosaltres com l'alumnat comprengui que tothom és diferent i que aquestes diferències ens fan un grup més fort i una societat amb més possibilitats
ResponderEliminar